HISTÒRIA DE L’HOSPITAL DEL MAR

ElS NOSTRES ORÍGENS

Al llarg dels seus cent vuit anys d’història, l’Hospital del Mar ha tingut diferents vides. Va néixer al novembre de 1914 en uns pavellons provisionals per fer front a una epidèmia de febre tifoidea que assolava Barcelona. 100 anys després, l’Hospital del Mar és un hospital general modern, universitari, actiu i investigador, amb una amplia tradició de servei a la ciutat, que treballa per seguir creixent i adaptant-se als nous temps. 

1914-1939

L’Hospital Municipal d’Infecciosos

Durant els primers vint-i-cins anys d’història de l’Hospital del Mar, entre 1914 i 1939, la denominació oficial de l’Hospital del Mar fou la d’Hospital Municipal d’Infecciosos.
La seva creació havia estat una de les mesures de l’Ajuntament de Barcelona no solament per combatre una terrible epidèmia de tifus, sinó també per evitar-ne de noves en el futur.
La senzillesa de les primeres instal·lacions i les conseqüències de nous i encara més mortífers brots epidèmics va fer evident, ben aviat, que la capital catalana necessitava un nou recinte hospitalari per lluitar contra les malalties infeccioses.
L’Exposició Internacional de 1929 va fer possible aquest nou hospital que, dramàticament, seria bombardejat i en part destruït durant la Guerra Civil.
El mateix arquitecte que l’havia dissenyat l’havia de reconstruir només deu anys més tard.

1939-1975

L’Hospital de Nostra Senyora del Mar

L’any 1939 les noves autoritats franquistes rebatejaren l’antic Hospital Municipal d’Infecciosos amb el nom de “Nuestra Señora del Mar”. No fou l’únic canvi que experimentà la institució: tots els seus treballadors van ser depurats políticament per la seva actuació durant la Guerra Civil.
Tot i les dificultats de la postguerra, l’Hospital va aconseguir ser capdavanter en millores com ara la creació del primer pavelló d’investigacions mèdiques —gràcies a l’impuls dels seus facultatius i dels polítics locals encarregats de la sanitat municipal—, l’estrena del primer pulmó d’acer i la creació de la primera Unitat de Cures Intensives.
Durant el franquisme l’hospital va haver de fer front a noves epidèmies, com ara la del tifus exantemàtic de 1942, la crisi de la pòlio durant les dècades de 1950 i 1960 i també l’últim brot massiu de còlera, en dates tan tardanes com l’any 1971.

1948

La visita d’Alexander Fleming

L’any 1948 Alexander Fleming va visitar l’Espanya franquista convidat per l’Ajuntament de Barcelona, per inaugurar les instal·lacions encara en obres del nou pavelló d’investigacions mèdiques de l’Hospital del Mar.
Durant la seva estada, el científic escocès pronuncià nombroses conferències i fou nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Medicina de Catalunya. El descobridor de la penicil·lina, que havia rebut el Premi Nobel de Medicina tres anys abans, va ser rebut amb els braços oberts pels barcelonins de la postguerra, molts dels quals havien salvat la seva vida, gràcies, precisament, a la seva troballa, que mai no va voler patentar per afavorir-ne la difusió.

1975 fins l’actualitat

L’Hospital del Mar

El novembre de 1975, Barcelona i tot l’Estat obrien un nou capítol de la seva història, marcat encara en aquells anys per les incerteses pel futur polític. Tot i les dificultats, la transició cap a la democràcia semblava irreversible i l’Hospital del Mar, com no podia ser d’una altra manera, participà activament d’aquell ambient transformador.
Restaurat l’Ajuntament democràtic, al cap de pocs anys la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 va marcar un abans i un després en la història de l’hospital, que experimentaria les obres de millora més importants des dels temps de l’Exposició Internacional de 1929.
Durant les últimes dues dècades l’hospital s’ha consolidat com un dels pols més dinàmics de coneixement assistencial, docent i de recerca de la capital catalana, integrat dins de l’actual Parc de Salut MAR.

1992

L’Hospital de la Família Olímpica

El Mar fou l’hospital olímpic de la Barcelona de 1992 no només durant els quinze dies de competicions esportives, sinó també durant un període més ampli, entre els dies 10 de juliol i 14 d’agost. I també ho fou entre els dies 28 d’agost i el 17 de setembre, durant la celebració dels Jocs Paralímpics.
Sota la coordinació del Dr. Pere Benito, l’equip mèdic de la Família Olímpica —en servei durant les vint-i-quatre hores— va arribar a atendre fins a 954 pacients.
El Laboratori Antidopatge de l’Hospital garantia dia i nit la realització dels controls antidopatge dels atletes. L’Hospital també fou l’encarregat de portar a terme les anàlisis de control de sexe.
L’any 1992 també es du a terme l’ambiciós projecte d’integració funcional per al conjunt de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), consolidant l’Hospital del Mar com hospital d’alt nivell i centre de la seva activitat hospitalària. L’Hospital de l’Esperança s’especialitza, doncs, en l’activitat quirúrgica, el tractament de la patologia de l’aparell locomotor i l’activitat rehabilitadora, actuant com hospital complementari.

2008-2017

Primera fase de l’ampliació de l’Hospital del Mar

El juny de 2008 es posava la primera pedra d'un nou pla d’ampliació del recinte de la Barceloneta, programat en tres fases, que les dificultats econòmiques i el context de crisi internacional van fer aturar fins l’any 2014.
El 3 de novembre de 2014, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya signaven un conveni pel qual es reactivaven les obres de modernització de l'hospital. La represa dels treballs, coincidint amb la celebració del primer segle d'història de la institució, va fer palès el paper estratègic que té l'hospital per a la capital catalana al mateix temps que permet mantenir l’aposta per les línies d’atenció sanitària d’alta especialització (terciarisme).
Al  maig del 2017 es va inaugurar la primera fase del projecte global d'Ampliació i Remodelació de l'Hospital del Mar que consisteixen en 15.877 m² nous en un edifici, l'edifici B, de quatre plantes (dues en soterrani i dues en alçada). Aquesta és una primera passa que constitueix una notable millora, sobretot per l'agrupació dels serveis oncològics, l'actualització d'equipaments i la confortabilitat dels pacients i usuaris, especialment als serveis d'urgències i de ginecologia-obstetrícia. Tot i això, és només la primera de tres fases necessàries per aconseguir el desplegament de serveis, la integració funcional de serveis especialitzats i la capacitat necessària per atendre la nostra àrea de referència, les dues següents fases seran imprescindibles.

2021-2030

Inici de la segona fase del Futur Hospital del Mar

La segona fase del pla d’ampliació donarà un nou impuls a l’Hospital del Mar, resolent algunes de les necessitats d’espai actuals i, amb infraestructures i equipaments que permetin una resposta personalitzada i eficient davant de qualsevol situació.

Les fases no representen únicament un desenvolupament arquitectònic, sinó que permeten revisar i actualitzar els processos, actualitzar la tecnologia, adaptar-se als ciutadans i grups d’interès i millorar la proposta de valor.

El 9 de març de 2022, el Govern aprova el finançament de les obres d’ampliació de l’Hospital del Mar amb fons que formen part del programa REACT del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Amb aquest nou impuls de 85,6 milions d'euros, es finançarà  l'obra i part de l'equipament de la segona fase d'aquests treballs, que ja estan en marxa amb les tasques prèvies a l'enderroc de les estructures existents, gràcies a les aportacions de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona, de 2,5 milions d'euros per al projecte executiu i d'11,4 per a la primera part de les obres.

2030

Tercera fase del Futur Hospital del Mar, pendent d’execució

El tercer edifici del projecte d’ampliació permetrà que l’Hospital del Mar superi els 100.000 m2 de superfície. Quan l’Hospital 2030 sigui una realitat, disposarà de 544 llits i 54 de crítics i semicrítics. També hi haurà 24 quiròfans.